1. Tècnica Narrativa
L'obra està escrita amb una mescla de tècnica directe i indirecte.
2. Esquema de la trama
La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les
conseqüències socials d'aquest fet en el cas de Daniel Serrallonga, que té per
finalitat tractar el tema de l'herència biològica.
Hi ha tres punts de vista: humorístic, científic i humanista.
La Bogeria s'ha apropiat de Daniel Serrallonga, fill d'un home
suicïda i de la seva mare, una histèrica. Ell realitza un estudi de les causes
de la seva bogeria.
La novel·la explica com es marginen els inadaptats de l'època
només per ser ''diferents''.
Daniel Serrallonga acaba tinguent una mort extranya i misteriosa
en un psiquiàtric.
El narrador és intern, es situa a Barcelona per contar la
històriai té un punt de vista molt observador.
- Daniel Serrallonga: només apareix al principi i al final de la
novel·la.
- El narrador: tot i no ser descrit, es qui transmet la història.
Parla del que veu i sent.
- Armengol: explica la cida de Serrallonga amb un to burlesc i
fred.
- Giberga: fill del metge que tracta el cas de Daniel.
- Adela i Carolina: ajuden a Giberga a verificar les teories
científiques de l'herència familiar.
- Ignasi Serrallonga: pare del Daniel
El temps és lineal,i els salts en ell (en el temps) són variables.
La novel·la es desenvolupa des de principis de 1867 fins a 1883.
Es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. També apareix el poble
Vilaniu, que és fictici i fa referència a Valls.
Hi ha anbundància de col·loquialismes i calcs sintàctics i
morflògics del castellà.
GENERAL PRIM
Joan Prim i Prats va néixer a Reus el 6 de
desembre de 1814 i va morir a Madrid el 30 de desembre de 1870. Va ser el segon
comte de Reus, marquès dels ‘Castillejos’ i vescomte del Bruc.
Va ser un militar i polític liberal
espanyol del segle XIX que va arribar
ser president del Consell de Ministres d’Espanya.
En la seva vida militar va participar en el
Primera Guerra Carlista i a la Guerra d’Àfrica, on va mostrar rellevants dots
de comandament, valor i temeritat.
Després de la Revolució de 1868 es va
convertir en un dels homes més influents en l’Espanya del moment. Va ser
assassinat poc després. Va ingressar a l’exèrcit al 1834 amb el seu pare, qui estava al comandament d’una de les companyies que s’enfrontaven als carlins. La companyia formava part del primer batalló isabelí de Catalunya, al comandament del capità general de Catalunya Manuel de LLauder i de Camins, entrant en combat el 7 d’agost de 1834.
En 1841 es va presentar a diputat per la província de Tarragona i va obtenir l’escó. Com s’havia fet la pau amb els carlins, els cossos voluntaris havien estat dissolts i es dubtava que els graus de Prim li fossin reconeguts, però el seu prestigi, superior al da qualsevol altre contemporani, i l’acta de diputat van facilitar que fos confirmat com a coronel i a més, el regent ‘Espartero’ va nomenar Subinspector de Carrabiners d’Andalusia.
Va morir a causa de les ferides infectades que li va causar un atemptat que va patir tres dies abans. Van estudiar el cos i van dictaminar que els solcs i marques al coll le da víctima eren compatibles amb un possible estrangulament.
Una segona autòpsia duta a terme va dictaminar que els solcs del coll van ser causats per la pressió de les robes i van descartar la possibilitat de l’estrangulament.
OPINIÓ
M'ha agradat la novel·la, però des del meu punt de vista hi ha
masses descripcions. De fet hi ha hagut cert vocabulari que no he entès i he
tingut que cercar.
M'ha semblat curiós el narrador, ja que és un personatge més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario